Badalona Recuerdos és un projecte creat l’any 2011 per la Facu Martínez de la Concepción, una apassionada de la història i la memòria col·lectiva. A través del seu compte d’Instagram, Facebook, blog i quatre llibre publicats, comparteix fotografies antigues, cedides i amb completa llibertat d’ús, d’històries i llocs de la ciutat que reviuen el passat de Badalona. Hem parlat amb ella sobre els orígens del seu projecte, l’acollida que va tenir entre els seus seguidors, les difilcultats, els reptes que se li han presentat durant aquests anys, i sobre el futur del seu projecte.

Com va néixer la idea de Badalona Recuerdos?
La idea va sorgir l’abril del 2011 com un passatemps; se’m va acudir que seria interessant veure com havia canviat la ciutat i vaig començar a fer comparatives. La idea va agradar a molta gent i em van començar a enviar fotos antigues perquè jo en fes la versió actual.

Quina va ser la primera foto que vas publicar?
Crec recordar que va ser en el carrer la Costa al Dalt de la Vila, hi passo molt sovint.

Recordes algun moment clau en què vas adonar-te que Badalona Recuerdos havia assolit una gran repercussió?
El primer any el meu perfil va arribar a tenir cinc mil amics i vaig haver de passar a pàgina. El dia que vaig presentar el meu primer llibre em vaig adonar de l’abast que tenia: la sala de Can Cabanyes estava plena, no hi cabia ningú més, em van dir que mai s’havia omplert tant per una presentació d’un llibre.

Quin tipus de reaccions reps dels seguidors? Hi ha alguna història que t’hagi emocionat especialment?
Normalment les reaccions són bones. Com ja sabem, sempre hi ha algú que es queixa per alguna cosa, però en general rebo moltes felicitacions i la gent valora la feina que faig. Al llarg d’aquests anys he viscut algunes històries que m’han emocionat, com el dia que una seguidora que vivia a Andalusia va aprofitar que passava per Badalona per venir-me a saludar, o el dia que es va posar una placa al Sr. Vall al Pont del Petroli gràcies a les firmes que vam recollir a través de
la pàgina.

Ha contactat amb tu gent que ha trobat en les teves publicacions records personals o familiars?
Sí, alguna vegada m’han demanat alguna foto que he penjat perquè hi sortia algun familiar i ells no la tenien.

Com participa la gent en el perfil? Reps moltes fotos o informació dels mateixos ciutadans?
Això costa una mica més. De tant en tant demano que m’enviïn fotos, però arriben amb comptagotes, i és una llàstima perquè sé que hi ha molts tresors amagats a la capsa dels records. Compartir fotos ajuda a recordar com vivien els nostres pares i avis, i entendre el perquè d’alguns canvis de la ciutat.

Quins han estat els majors reptes de tirar endavant Badalona Recuerdos?
M’encanta el que faig, aprenc cada dia buscant informació i fotos de la ciutat, però després de catorze anys cada vegada em costa més mantenir-ho viu. Per això vaig canviant la manera d’explicar la història. Si no m’envien fotos, faig històries o vídeos amb el material que ja tinc.

Et costa trobar material nou o encara hi ha moltes històries per descobrir?
Sí, cada cop és més complicat, però sé que encara hi ha moltes coses per explicar i fotos guardades que acabaran sortint.

Amb la gran quantitat de fotos que tens, (ens les pots dir si vols), quin futur t’imagines pel teu perfil? T’agradaria fer alguna cosa més enllà d’Instagram: un altre llibre, una exposició?
Mai les he comptat, però dec tenir al voltant de quinze mil fotos. De moment no tinc cap pla concret. Estic en diverses plataformes com Instagram, Facebook, X, Blogspot i TikTok, amb això ja en tinc prou per ara.

Al llarg dels anys he fet diverses exposicions a Can Ruti, a Centres Cívics, a l’Institut B7 i a la Fira de l’Arrop. He publicat quatre llibres sobre fotografies.

Com t’imagines Badalona Recuerdos d’aquí a uns anys? 
No m’ho imagino. Em vaig adaptant als temps. Ara estic practicant amb la IA per donar vida a les imatges antigues. M’agrada molt el que faig, i ho faig per a mi i per a tothom que comparteixi el sentiment per la meva ciutat. És una feina sense ànim de lucre que faig amb molt de gust, però no sé fins quan.

entrevista a facu martínez de la concepción. badalona recuerdos