12 Sep El contrapunt
M’agrada la sensació de tornar a ser jo, no la mare
Arriba el setembre i torna la rutina. Com ja heu llegit a molts dels articles d’aquest mes, sento remarcar la mala notícia de tornar als horaris, a la verdura per sopar, a la constància. Adeu a la bogeria, al descontrol i a la pau de viure sense presses (per als que us agraden aquest tipus de vacances, és clar).
Però sabeu què? Una mare i un pare de nens petits o preadolescents de vacances són exclusivament mares i pares. Estàs amb els fills, ells depenen de tu les 24 h i has de planejar aventures i activitats més per a ells que per tu. Per tant, podríem dir que les vacances, no són tal. Quan arriba finals d’agost, tinc ganes de ser una dona treballadora, a més de mare. M’agrada aquest paper, aquesta independència. De fet, molts cops em pregunto com les dones de generacions anteriors podien ser només mares. Li pregunto a la meva mare, i ella diu que treballava al negoci del meu pare. Però en realitat em deixava a l’escola i anava a fer el cafè amb les altres mares que no treballaven. I arribava a casa a migdia i tenia el dinar fet per ella, casolà. I al migdia em portava a l’escola i em recollia 2 hores després.
Ei, si ets una mare d’aquest tipus avui en dia, no tinc res en contra. Això només és un article d’opinió, no per jutjar cap opció. Per a mi, no portar els meus fills a l’escola a les 9 no em dol, vull que els meus fills vegin que tinc una carrera professional, ensenyar-los què he fet o què s’ha dit sobre mi. Sé que a les tardes estic amb ells, que els caps de setmana em tenen en exclusiva. Però vull ser únicament la Montse unes hores al dia.
No vull ser sempre “mare”. De fet, em molesta anar a un sopar o dinar i que només es parli dels fills. Som persones extremadament riques de coneixement i vivències. Tothom té un talent, un hobby o un tema d’actualitat del que vol opinar. Us animo que, com a propòsit del nou curs, sigueu mares/pares, però sobretot, vosaltres mateixos.