Després de passar per dos postparts el meu cap ha canviat. Però el que la gent veu és que el que ha canviat és el meu cos. També he vist com canviava el cos de moltes dones a causa de la químio, a la cortisona o la menopausa. He vist a homes engreixar-se en arribar a certa edat i d’altres que s’han quedat calbs molt aviat. Però quan veiem això, pensem en què hi ha al cap de totes i cadascuna de les persones que pateixen un canvi físic? Jo crec que no. Veiem, comentem, i passem.

Ja fa molt de temps que es va establir un patró estètic “perfecte” que només poden complir els joves menors de vint-i-cinc anys o les persones que passen pel gimnàs diàriament i que calculen les calories i els carbohidrats que mengen o que passen per davant seu. I si no complim amb les expectatives? Podem caure en una espiral que acaba al fons del pou i que no té cap mena de sentit.

Fins a quin punt hem arribat on va primer el físic que no pas la salut mental? L’esport és bo, molt bo. Manté els músculs forts per al nostre dia a dia i mou la sang a bon ritme perquè ens sentim amb ganes de viure. Però d’aquí que l’esport sigui la base per complir uns objectius que únicament són visuals, per aquí no passo. Si no vols ser campió del món en alguna modalitat olímpica, passa temps llegint, passejant, a la platja (que per sort a Badalona en tenim!) i dedica una estona al teu cos fent esport a l’aire lliure, en grup, caminant per la muntanya, a casa amb algun vídeo a Youtube.

Sigues feliç, no facis cas dels cossos d’Instagram (ei, la majoria no tenim aquestes figures), de la quantitat de productes que utilitzen les influencers per a les seves rutines de skincare. Viu tu, a la teva, amb el teu cos, amb la teva ment. Gaudeix de tu sense límits, sense paràmetres i fes el que sentis cada dia.

text i fotografia Montse Ros Olivas